Trages, passatgers i ritmes salvatges



Escena d' "El trage",  de Peter Brook

Decidisc aprofitar aquest insomni per fer-te un regal, lector que em lliges. Quan despertes, enllaça amb aquest reportatge sobre el dramaturg Peter Brook i la seua obra El trage, que s'estrena d'ací no res a Madrid. Només la foto ja fa endevinar un bon text i una esplèndida posada en escena.

La foto m'ha recordat que en TVE, en intempestive-time, passaren fa no res un altre musical teatral, Passing Strange, d'Spike Lee. En acabar la temporada teatral, el mateix Lee va gravar les tres últimes sessions per convertir l'espectacle en pel·licula. Magnífica.

I a aquestes hores de la matinada, les connexions neuronals, escasses de melatonina, em condueixen a un altre racó de la memòria, on guarde la pel·lícula Idlewild (ací traduïda equívocament com "Ritmo Salvaje", perquè hi ha dos films amb eixe mateix nom). En Idlewild, Bryan Barber dirigeix els cantants André 3000 i Big Boy per construir, a ritme de ragtime i hip-hop, un consistent drama musical ambientat en el sud dels Estats Units dels anys 30.

Totes tres són suggerències escèniques i cinematogràfiques contemporànies sobre la història de la comunitat africana i afroamericana en el segle XX. Imprescindibles.